Heus aquí un home de Déu, un home de pregària com no se'n troben... Tot ell revestit de la humilitat cristiana. Ens ha anat deixant, gairebé sense voler, discretament, moltes pistes per poder-lo recordar i evocar: escrits sobre la seva infantesa, amb una certa ambició literària, però que mai no va publicar; la poesia esparsa, i tota l'obra gràfica, immensa. Però sempre escrits, poesia, dibuixos, gravats, tot, sota la primacia de la vida espiritual intensa, de la pregària, del compliment dels oficis monàstics, de la vocació -primer sacerdotal i ben aviat monàstica-: 'les dues crides al meu llac de Galilea', com diu ell mateix.

A Punt és un mètode d'aprenentatge de català, com a segona llengua, elaborat d'acord amb les directrius del Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües: aprendre, ensenyar i avaluar del Consell d'Europa, amb un enfocament basat en l'acció, en el qual la tasca és la unitat essencial per a la programació i l'ensenyament. Una estructura clara i sistemàtica, unes activitats estimulants i variades, i una proposta de tasques finals en cada unitat permeten a l'alumne desenvolupar de manera eficaç i amena la competència comunicativa. Va adreçat a estudiants adolescents i adults de català que viuen tant als territoris de parla catalana com de fora, i fomenta el treball en col·laboració, que obre espais d'interacció i de negociació semblants als que els alumnes poden experimentar fora de l'aula.

La creativitat ha estat bandejada, sovint, a la vida familiar i a l'escola. Encara es demana forjar persones racionals i es fa de la memorització la base del sistema educatiu. Gianni Rodari, 50 anys enrere, va fer una aportació cabdal amb la Gramàtica de la fantasia. Introducció a l'art d'inventar històries fent del joc, de la curiositat i del gaudi les bases d'una renovació pedagògica i personal. El professor i escriptor expert en Rodari, Jordi Folck, actualitza la Gramàtica facilitant l'impuls creatiu d'infants, joves i adults i convertint-lo en la clau de volta d'una vida plena, apassionada i diversa per fer front als canvis majúsculs als quals ens abocarà aquest segle. Crear, crear-se o, tal vegada, desaparèixer.

El Leo és un jove aspirant a mag que està a punt de tirar la tovallola, perquè els espectacles que fa al carrer no tenen l'èxit que voldria. Però quan la Tamina apareix a la seva vida per art de màgia, es convencen mútuament que en algun lloc del món hi ha d'haver amagades llànties amb un geni dins, catifes voladores, varetes o pólvores màgiques, amb les quals podrien fer realitat els seus desitjos.

Partint d'un corpus format per obres catalanes que abasten del segle XIII al XIX, s'analitza el procés de formació de la classe de verbs velaritzats de la segona conjugació del català. Aquesta classe es caracteritza per l'aparició sistemàtica, en determinats punts del paradigma, de l'element /g/, en verbs com beure o dir, o de /sk/, en verbs com nàixer o viure. La distribució de la consonant velar, però, no ha estat sempre tan recurrent com ho és actualment, sinó que és producte d'una sèrie de canvis diacrònics. En aquest estudi, a través dels principis de naturalitat i de la noció de morfoma, es pretén donar compte del procés de velarització del morfoma L (format per la pri-mera persona del present d'indicatiu i pel present de subjuntiu), del morfoma pita (constituït pel pas-sat simple, l'antic condicional en -ra i l'imperfet de subjuntiu) i dels participis de diverses classes ver-bals del català. Per tal de justi?car la propagació de la velar a contextos en què inicialment no era pròpia, es fa servir el concepte d'exaptació, una mena de reanàlisi no previsible per la gramàtica; així, la consonant velar, que originàriament era un marcador de perfet, es va reciclar com un marcador de classe verbal, amb un ús molt més ampli del que tenia inicialment.

Primera lliçó sobre l'assaig ofereix una aproximació teòrica a un gènere sovint considerat com a indefinible, tot i la llarga tradició literària que l'acompanya, des de Michel de Montaigne a Joan Fuster. Lluny de fugir d'estudi, aquest llibre analitza les principals teories sobre l'assaig i pren partit amb una definició pràctica i uns paràmetres de caracterització que el situen com a quarta gran categoria de classificació literària, al costat de la poesia, la narrativa i el teatre.

En aquest llibre hi trobareu una selecció de fragments d'algunes de les memòries escrites pels caçadors de cançons, els homes i dones que recollien cançons per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. La prosa poètica tan sentida de Palmira Jaquetti, l'entusiasme i l'erudició de Joan Tomàs, el rigor metòdic de Baltasar Samper, el zel descriptiu i acurat de Joan Amades... Una barreja de literatura de viatges, reflexions musicals i descripció de personatges, paisatges i maneres de viure.

A Punt és un mètode d'aprenentatge de català, com a segona llengua, elaborat d'acord amb les directrius del Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües: aprendre, ensenyar i avaluar del Consell d'Europa, amb un enfocament basat en l'acció, en el qual la tasca és la unitat essencial per a la programació i l'ensenyament. Una estructura clara i sistemàtica, unes activitats estimulants i variades, i una proposta de tasques finals en cada unitat permeten a l'alumne desenvolupar de manera eficaç i amena la competència comunicativa. Va adreçat a estudiants adolescents i adults de català que viuen tant als territoris de parla catalana com de fora, i fomenta el treball en col·laboració, que obre espais d'interacció i de negociació semblants als que els alumnes poden experimentar fora de l'aula.

Primera lliçó sobre el teatre és una aproximació a l'art teatral des de la concepció d'aquest com a text i com a espectacle. En aquest sentit, ofereix un recorregut pels elements bàsics de l'escriptura i de l'escenificació teatrals, així com pels diferents components de la ficció que podem trobar en totes dues manifestacions. A més, en la part final d'aquest volum es presenta un model d'anàlisi de la literatura dramàtica.

Petites ajudes per pregar amb els salms de Laudes i Vespres. Això és el que et volen oferir les introduccions als salms d'aquestes hores. Els salms són pregària, però en sentit molt ample: més enllà de la literatura, de la poesia, de les imatges, de les evocacions històriques, l'Església, els cristians, de sempre hi hem trobat un mitjà de comunicació amb Déu i un aliment per a la fe i l'esperança. Els salms són com un mirall de la vida: ens hi veiem, hi quedem reflectits, perquè les angoixes i les esperances de què ens parlen són les nostres, però també la fe i la lloança i l'amor a Déu. D'ànima a ànima. La nostra s'ha de trobar amb la del salm i la del salmista i la de tots els homes de fe. I sobretot, l'ànima de l'Església s'ha de trobar amb l'ànima de Jesucrist, el nostre Senyor, que va pregar amb els salms. També, a l'hora de fer-ne pregària, la nostra ànima s'uneix a la dels altres cristians de tot el món que preguen igual.